- BINNI ZÁA
-
- Nacáahui dóo biráa
guéela
dxíi gúule cáa Binni Záa.
Bindáani cáa lúu xcúu yáaga
nandxóo síica yáaga bióongo,
biáale cáa ndáani máani dúuxhu
síica béedxe, síica máni béeñee.
Ráa biéete biáani dóo
bizáani gubíidxa zóo,
Iáani bixhóoze dóo dúu
bidxáaga náa cáa bée
cáa dxáa bíicu níisa,
Iáaca mée ucáa jñáa dúu.
Raquée biláa cáa binni záa
ráa biníidxi cáa bée
sííca bíigu ngóola,
biláahua cáa bée Iúu níisa
síica béenda gáali
nuáa xhíiñi íique xhíidxi.
Tíi díidxa yóoxho
birennda láadxi dóo cáa bée
née birée ¡áa cáa bée
Bínni Záa,
cáa níi riníi díidxa Záa,
nanáaxhi, nagáachi, rídxáaga yáa,
níi cayáapa rúu nayáa guíée,
nanjóo síica cáa dáani zúu,
nadíipa síica béedxe xhíñáa
née béedxe tée, cáa nayóoxho
bixhóoze dúu née jñáa cía
dúu, bíichi dúu.
Stíidxa Binni Záa
náaca nii stíidxa yáaga,
riúunda stíi máani ripáapa,
stúuxu gubíidxa, stíi bíi,
cáa béele guíi, níisa dóo,
guíigu
biáaca síica pé' guibáa.
Náaca níi stiidxa cáa bidóo,
stii cáa bixhóoze núu née bizáana
núu máani dúuxhu
síica béedxe yúu, síica béeñe
née cáa bíigu lúu yáati.
Náaca níi ríidxi stíi cáa
miáati quíi rihuínni,
stíi cáa dáani zúu, stíi bíi,
béeñe
stíi guiidxi layúu rihuínni, riníibi.
Gúule cáa bée lúu xcúu
stíi cáa yáaga yóoxho
ndáani cáa máani dúuxhu.
Yáaga bióongo, guennda dxíiña, yáaga
níisa,
guiée xhúuba, xtáaga béeñe
ngáa bixhóoze ngóola cáa bée.
- Nguée cáa cáa
béedxe, guéeu, bíicu níisa
gúuca cáa bixhóoze góola yóoxho
cáa bée.
Nguée rúuni guíigu quée biláa
láa cáa bée
née bidíi níisa cáa máani
quée
cáa guxháana cáa Binni Záa.
Cáa náa cáa guennda quée ripíapa
lúu bíi
née rigúu béedxe cáa máani
dúux, quée riéete
cáa níi lúu cáa dáani dxíiba
guíichi lúu cáa.
Cáa bixhóoze góola dúu ngáa
cáa Bínni Záa
cáa níi gudíidi láaga cáa
lúu níisa née dan
stíi layúu guíidxi Luláa.
Cáa béeza lúu cáa bée gúuca
béele huaxhíini,
láadxi dóo cáa bée dxii quée
máa nadxíiba lúu
née guzáa nannda cáa bée xlúuxhu
gubíidxa,
láaca bixhóoze cáa bée.
Gudóo cáa bée cuáana náaxhi,
gúucu cáa bée guíidi láadi
máani dúuxhu,
rúuna diíaga cáa bée riúunda
bíichu níisa dóo.
Ráa guzáa cáa bée stáale pé'
née biuii cáa bée díidxa née
béeu née béele guíi
gúupa láa cáa bée nacáahui
stíi cáa dan,
cáa guíigu née níisa ndáaze
stíi Luláa,
raa nandáa yúu
tíi saquée chúu cáa bée gáaxha
gubíidxa.
Cáa biichi cáa bée ngáa cáa
bennda.
Huijazóo, Gubíidxa Zóo
dxiiba zóo, rúuya luguiáa,
rúuya zíitu
née ruzáani síica rigóola gubíidxa.
Lii ngáa níiru ríini stíidu,
xháaba xquíichi lúu Ruzáani
néeza stí cáa Binni Záa.
Biáani stíi xquennda biíani lúu
bizíidi cáa binni yóoxho núu xpiáani
guiníi cáa díidxa záa,
ruquíinde cáa báadu nguíiu rucáa
lúu
gáapa cáa guennda rizáaca stíi cáa,
lúu layúu stíi cáa, cáa níisa
dóo
née cáa guíigu gúule
cuée lúu nagáa zúu, siica guibáa.
Cáa nóou náaca cáa béele gubíidxa,
bicuíini galáa nóou náaca bichíite
guibáa
cáa níi gudíidi xháa guibáa,
dxíi
gúule cáa bixhóoze góola dúu
cáa guzáa néeza lúu záa, lúu
búupu,
béenda, xtáaga béeñe, gubíiga.
Huijazóo, Gubíidxa Zóo
yanna rúu núu lúu líadxi dóo
dúuxhu
stíi cáa Binni Záa née rúuna
cáa
síica ricáa láadxi lúu, gubíidxa
njóo.
|
- LOS ZAPOTECAS
-
- Toda oscuridad era
cuando nacieron los zapotecas.
Brotaron de los viejos árboles,
como la ceiba,
del vientre de las fieras nacieron,
como el tigre, el lagarto.
Al caer la gran luz
que lanzó el sol alto,
nuestro padre grande,
entrelazaron sus manos
con las nutrias,
también madres nuestras.
Se salvaron los zapotecas
al flotar sobre el agua
como tortugas grandes.
Se inundaron de agua
como sierpes celentéreos,
cargando sus hijos en los pezones.
Una lengua antigua
se les enredó en el alma
y se llamaron gente Záa,
que habla la lengua zapoteca,
dulce, misteriosa, mágica,
que aún se conserva limpia,
grande como las montañas,
fuerte como el puma
y el ocelote, los viejos
padres y madres, hermanos.
La lengua de los zapotecas
es la voz de los árboles,
el canto de las aves,
el rumor del sol, el viento,
las estrellas, el mar, los ríos
anchos como el mismo cielo.
Es la lengua de los dioses,
de los padres y hermanas fieras,
como el ocelote, el lagarto
y las tortugas de ojos cansados.
Es el sonido de los seres invisibles,
de las montañas, el aire, el limo
de la naturaleza visible, movible.
Nacidos de las raíces
de los grandes árboles,
de las entrañas de las fieras.
La ceiba, el zapote, el tule,
jazmínes y lirios silvestres
son los padres tutelares.
También el tigre, el ocelote,
el lagarto, los coyotes, las nutrias
han sido los abuelos milenarios.
Por eso el río ha cobijado
los vetustos árboles
y dado de beber a los animales
que engendraron a los zapotecas.
Las ramas de esos seres vuelan al aire
y el rugir de las fieras se oye
en los montes de espinas erizadas.
Los abuelos son los antiguos Záa
que cruzaron las aguas y montes
del valle de Oaxaca.
Sus ojos era llamas en la noche,
su alma era intrépida desde entonces
y se guiaron por los rizos del sol,
su antiguo padre también.
Se alimentaron de fruta,
vistieron la piel de las fieras,
oían el canto del caracol de mar.
Después de caminar muchísimo
y dialogar con la luna y los luceros,
los cobijó la sombra de los cerros,
los ríos y Iagunas de Oaxaca,
la de la tierra caliente
para estar cerca del sol.
Sus hermanos son los peces.
Guijazo, Gubiidxa Zóo,
Atalaya, vidente,
el que mira a lo lejos
y brilla como el sol padre.
Tú eres nuestra sangre primera,
tu albo vestido iluminaba
el camino de los zapotecas.
La luz de tu inteligencia
guiaba a los sacerdotes
para decir la palabra Záa,
impelías a los guerreros
en defensa del honor,
los territorios, los mares
y los ríos que nacieron
a tu costado azul, celeste.
Tus manos eran cometas
que cruzaron el cielo a la hora
del nacimiento de los abuelos
que trillaban nubes, espuma,
peces, lirios, bogavantes.
Huijazóo, Gubiidxa Zóo,
aún presides el alma indócil
de los Záa y aún te lloran
como se gime frente al gran sol.
|